quietud
Ona rera ona, la mar
va besant l’arena de la platja;
casetes de pescadors a una part,
l’esquerpa turonada a l’altra.
El sol de tardor acluca l’ull
i tot just són les cinc de la tarda;
la gavina ja ha partit
i he restat sol a la platja.
L’aire fred va tornat fosc,
la mar avui és en calma.
Ona rera ona la mar va besant
la tranquil·la solitud que s’atansa.
Sa Mesquida, 1999
